| Descripción |
A hores d´ara, els jaciments arqueològics de Mallorca que han proporcionat espases només són nou, per més que el conjunt de peces suma un total de deu exemplars. En quasi tots el casos, es tracta de troballes casuals, sense control arqueològic, cosa que dificulta en gran manera el seu estudi.
Dins d´aquest conjunt, l´espasa apareguda en els voltants del poblar de Can Jordi (Santanyí) és una de les peces cabdals que es caracteritza per:
- empunyadura massissa, de secció ovalada, amb un pom cònic de base quasi discoïdal de 6.6 cm. de diàmetre major i apèndix superior galndiforme de 1,2 cm. d´amplària màxima.
- línia d´acoblament amb la fulla amb corba acusada, de tipus llunat.
- fulla plana, de 4,8 cm. d´amplària màxima, amb nervi central diferenciat de 1,8 cm. de gruixa que, progressivament, desapareix a 2,5 cm. de la punta.
- doble tall.
- fulla dixada a l´empunyadura per tres reblons col·locats formant triangle equilàter.
Totes aquestes característiques indiquen que els seus paral·lels es troben en els exemplars procedents de Son Matge (Valldemossa) i la de Ses Salines, aquesta darrera conservada al Museu del Monestir de Lluc. Val a dir, emperò, que els reblons que presenta aquest exemplar de Can Jordi eren desconeguts en aquest tipus d´espases.
A l´any 1977, es descobrí un fragment d´un objecte de bronze en els terrenys de conreu adjacents al poblar de Can Jordi. Com era d´esperar, el fet aixecà una gran expectació, ja que se sabia que en la dècada de 1940 s´havien produït algunes altres troballes pels mateixos indrets. Un any més tard, quasi en el mateix lloc i gairebé en superfície es trobaren nombrosos fragments de bronze que s´identigicaren com a pertanyents a la fulla d´una espasa que successives passades d´arada havia desintegrat. Posteriorment, aparegueren altres restes també en estat fragmentari. La sorpresa fou que just davall d´aquests s´hi trobà una segona espasa en esta excel·lent de conservació. La superior l´havia protegida. Per això, només presenta dues osques al centre de la fulla i es mostra lleugerament vinclada, amb tota seguretat, pel pas de la rella d´una arada. També s´hi identificaren uns cordons laterals, possibles restes d´una biana.
La datació es pot establir tot tenint com a referència l´exemplar aparegut a Son Matge, aquest sí sota control arqueològic i que condueix a situar-la cap a finals de Talaiòtic inicial, tot coindint amb l´ús dels talaiots de tipus aïllat. La seva aparició a extramurs del poblat planteja la incògnita de saber quin era el context arqueològic exacte, ja que no es trobà cap indici d´inhumació.
El poblat de Can Jordi es localitza a 2 qm. en direcció nord de la vila de Santanyí. Es caracteritza per la seva monumentalitat i la magnitud de les restes subsistents, contrastant amb la poblressa de les troballes, reduïdes a uns pocs fragments de ceràmica indígena i clàssica, algun molí de va-i-ve o de rotació i poc més.
En el seu estat actual, es conserven restes d´una murada, l´angle d´un edifici de possible recolzament dels murs i un talaiot. Tot el conjunt permet entreveure una planta el·líptica d´uns 87 m per 170 m. de dimensions màximes.
No sembla que hagin subsistit gaires edificis a l´interior, ja que durant molt de temps el pedreny ha estat objecte de saqueigs per fer-ne picadís pels camins i carreteres properes. Tots els voltants estan roturats, cosa que representa que la desaparició de qualsevol edificació exterior a la murada, que, juntament amb el talaiot, han subsistit pel seu gran volum.
Entre els anys 1981 i 1985, es dugueren a terme una sèrie de campanyes d´excavacions arqueològiques als voltants del talaiot, sense que s´hagin publicat els resultats.
|
| Bibliografía |
AGUILÓ; C.; COVES; J.; CARRERAS. Troballa de dues espases en el poblat talaiòtic de Can Jordi (Santanyí). Palma: 1979. Bolletí de la Societat arqueològica Lul·liana, Tom XXXVII, pp. 417-424.
Carreras Escalas, Joan; J.. El depósito de bronces talayóticos de Can Jordi (Santanyí). Nuevas aportaciones.. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana: revista d´estudis històrics. Palma: Societat Arqueològica Lul·liana, 2001, pp. 13-28 + làm..
Delibes de Castro, Germán; G.; Fernández Miranda; M.. Armas y utensilios de bronce en la Prehistoria de las islas. Studia Archaeologia (78). 1988.
ROSSELLÓ BORDOY; G.. Los ajuares metálicos mallorquines como elemento cronológico. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1974. pp. 115-127; VI Symposium de Prehistoria peninsular. Prehistoria y arqueología de las Islas Baleares.
ROVIRA LLORENS, Salvador; S.; MONTERO RUIZ; I.. Metalurgia talayótica reciente: nuevas aportaciones. Madrid: CSIC. pp. 51-74; Trabajos de Prehistoria, núm. 48.
|
